phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
əl mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐsˈis lɐ kɐmpˈaɲɐ əls ˈultims ɐjɣwɐmˈoʎs əmpʊrðɐnˈɛzʊs ən pəɾˈiʎ, pɾʊmʊɣˈuðɐ pəl ɣɾˈup ðə ðəfˈɛnsɐ ðəls ɐjɣwɐmˈoʎs əmpʊrðɐnˈɛzʊs, ʋˈa ɐləɾtˈanˈɛ lʊpinjˈo pˈuβlikɐ. | El 1976 la campanya Els últims aiguamolls empordanesos en perill, promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar-ne l'opinió pública. |
əl tɾˈɛdzə ðʊktˈuβɾə ðə mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes əl pɐrlɐmˈen də kɐtɐlˈuɲɐ ʋˈa ɐpɾʊβˈa lɐ ʎˈɛj ðə ðəklɐɾɐsjˈo ðə pɐɾˈadʑəs nɐtʊɾˈals ðintəɾˈɛs nɐsjʊnˈal i ɾrəzˈɛrβəs intəɣɾˈals, i əls ɐjɣwɐmˈoʎs ðə lˈalt əmpʊrðˈa ˈi kəðˈaɾən əmpɐɾˈats. | El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empordà hi quedaren emparats. |
əls ɐjɣwɐmˈoʎs ðəl βˈajɕ əmpʊrðˈa, əɡzklˈozʊs ðə lɐ ʎˈɛj ðə mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes, əstˈan pɾʊtəɣˈits pəl plˈa ðəspˈajs dintəɾˈɛs nɐtʊɾˈal pˈɛjn ɐjɣwɐmˈoʎs ðəl βˈajɕ əmpʊrðˈa ðəs ðə mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐðˈɔs i pəl pˈark nɐtʊɾˈal ðəl mʊnɡɾˈi, ləs ˈiʎəs mˈɛðəs i əl βˈajɕ tˈɛ ðəs ðə ðˈɔs mˈil ðˈew. | Els aiguamolls del Baix Empordà, exclosos de la llei de 1983, estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN) Aiguamolls del Baix Empordà des de 1992 i pel Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter des de 2010. |
sˈi an ɐɾriβˈat ɐ ʊbsərβˈa tɾˈessˈɛnts ʋˌintisˈɛt əspˈɛsjəs ðʊsˈɛʎs, ˈɛnɾə ləs kwˈals kˈal əsməntˈa lɐ siɣˈoɲəs ʊ ɣˈantəs, kˈom ˈɛs kʊnˈɛjɕən ɐ ləmpʊrðˈa, lˈanək kʊʎβˈɛrt, əl βərnˈat pəskˈajɾə i lɐ fˈodʑɐ. | S'hi han arribat a observar 327 espècies d'ocells, entre les quals cal esmentar la cigonyes (o gantes, com es coneixen a l'Empordà), l'ànec collverd, el bernat pescaire i la fotja. |
ɐktwɐlmˈen, tɐmbˈe ˈom ˈi pˈot ʊbsərβˈa lɐ ʎˈuðɾiɣɐ, ɡɾˈasjəs ɐl pɾʊʑˈɛktə ðə ɾrəjnɾʊðʊksjˈo ðɐkˈɛstɐ əspˈɛsjə ɐ ləmpʊrðˈa. | Actualment, també hom hi pot observar la llúdriga, gràcies al projecte de reintroducció d'aquesta espècie a l'Empordà. |
, tˈɛɾrɐ ðə ɣˈantəs: istˈɔɾiɐ ðəls ɐjɣwɐmˈoʎs ðə ləmpʊrðˈa səɣˈons lɐ siɣˈoɲɐ ɣˈujtɐ, bɐrsəlˈonɐ, lˈinɕ əðitjˈons, mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐsˈis, tɾɐðʊksjˈo ɐŋlˈɛzɐ ən ɕˈarɕɐ . | , Terra de gantes: història dels aiguamolls de l'Empordà segons la cigonya Guita, Barcelona, Lynx Editions, 1996, traducció anglesa en xarxa . |
fɾɐnsˈɛsk ɾrʊmɐɣˈozɐ kɐzˈals, əls ɐjɣwɐmˈoʎs ðə ləmpʊrðˈa: ʊn pɐjzˈadʑə ən tɾɐnsfʊrmɐsjˈo, tˈɛzi ðʊktʊɾˈal ðə lɐ ʊniβərsitˈat ɐwtˈɔnʊmɐ ðə βɐrsəlˈonɐ, dˈɔs mˈil sˈɛt. | Francesc Romagosa Casals, Els aiguamolls de l'Empordà: un paisatge en transformació, tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. |
fɾɐnsˈɛsk ɾrʊmɐɣˈozɐ kɐzˈals, "əls ɐjɣwɐmˈoʎs: ʊn pɐjzˈadʑə ɣənwinɐmˈen əmpʊrðɐnˈɛs", ɐnnˈals ðə linstitˈut ðəstˈuðis əmpʊrðɐnˈɛzʊs, tɾˌɛntɐnˈow dˈɔs mˈil sˈɛt, səjɕˌantɐtɾˈes mˈɛɲs sətˌantɐˈu. | Francesc Romagosa Casals, "Els aiguamolls: un paisatge genuïnament empordanès", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39 (2007), 63-71. |
ʑʊˈan ʋɐʎˈɛs i ɕiɾˈaw, "kʊnɾiβʊsjˈo ɐ ləstˈuði ðə lɐmbjˈen dəls ɐjɣwɐmˈoʎs ðə ləmpʊrðˈa", ɐnnˈals ðə linstitˈut ðəstˈuðis əmpʊrðɐnˈɛzʊs, sˈɛdzə mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes, sinkwˌantɐˈu mˈɛɲs nʊɾˈantɐ. | Joan Vallès i Xirau, "Contribució a l'estudi de l'ambient dels aiguamolls de l'Empordà", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 16 (1983), 51-90. |
lɐstʊrʎɛˌonˈɛs ʊ ɐstʊrʎɛˌonˈes es ˌunɐ ʎˈɛŋwɐ ɾrʊmˈanikɐ ʊksiðəntˈal, ɐnʊmənˈaðɐ tɐmbˈe ˈamp ðiβˈɛrsʊs ɣlʊtˈɔnims —kˈom ɐstʊɾjˈa ɐstʊɾjˈanʊ, ʎɛˌonˈɛs ʎjʊnˈes ʊ miɾɐndˈɛs miɾɐndˈes—, səɣˈons əl təɾritˈoɾi ˈon ˈɛs pˈarli. | Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli. |
ˈɛs pˈarlɐ ɐ əspˈaɲɐ ɐ ɐstˈuɾjəs i ɐ ləs pɾʊβˈinsjəs ðə ʎəˈo i zɐmˈoɾɐ; i ɐ pʊɾtʊɣˈal, ɐl ðistɾˈiktə ðə βɾɐɣˈansɐ. | Es parla a Espanya a Astúries i a les províncies de Lleó i Zamora; i a Portugal, al districte de Bragança. |
ʎjʊnˈes tɐmbˈe ˈo ˈes, tˈot i kˈɛ nˈo es ʊn nˈom pʊpʊlˈa, ʑˈa kˈɛ əls pɐrlˈans pɐtɾimʊnjˈals ɐ ʎəˈo ʊtilˈidzən diβˈɛrsʊs nˈoms kʊmɐrkˈals ʊ lʊkˈals pə ɐ ɾrəfəɾˈisə ɐ lɐ sˈɛβɐ pˈarlɐ, ənkˈaɾɐ kˈɛ ɐktwɐlmˈen səstˈa əstənˈen əl tˈɛrmə ʎɛˌonˈes pə ɐ əŋlʊβˈa ən ʊn nˈom ləs pˈarləs ɐstʊrʎɛˌonˈɛzəs ɐ ʎəˈo. | Llionés també ho és, tot i que no és un nom popular, ja que els parlants patrimonials a Lleó utilitzen diversos noms comarcals o locals per a referir-se a la seva parla, encara que actualment s'està estenent el terme lleonés per a englobar en un nom les parles asturlleoneses a Lleó. |
lɐntˈik ɐstʊrʎɛˌonˈɛs, kʊnəɣˈut kˈom ˈa "ʎɛˌonˈɛs məðjəβˈal", fʊw lɐ ʎˈɛŋwɐ ʊfisjˈal ðəl ɾrˈɛɡnə ðə ʎəˈo ən əls sˈɛɣləs ˈi . | L'antic asturlleonès, conegut com a "lleonès medieval", fou la llengua oficial del Regne de Lleó en els segles i . |
lɐstʊrʎɛˌonˈɛs ˈɛs ðiβiðˈɛjɕ ən tɾˈɛs βlˈoks ðjɐləktˈals: lʊksiðəntˈal, əl sənɾˈal i lʊɾjəntˈal; ˈamp fˈorməs ðjɐləktˈals ðifəɾənsjˈaðəs. | L'asturlleonès es divideix en tres blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental; amb formes dialectals diferenciades. |
lɐ tələβizjˈo pˈuβlikɐ ðɐstˈuɾjəs fˈa ʊn ˈus ɾrəlɐtiβɐmˈen impʊɾtˈan də lɐstˈuʎɛˌonˈɛs, tˈan ən infʊrmɐtˈiws kwʊtiðjˈans ˈintəɣɾɐmˌen ən ɐkˈɛstɐ ʎˈɛŋwɐ kˈom ən pɾʊɣɾˈaməs əns əls kwˈals sˈɛmɾɐ ʊ ɐpɐɾˈɛjɕ lɐ ʎˈɛŋwɐ ɐstʊɾjˈanɐ. | La televisió pública d'Astúries fa un ús relativament important de l'astur-lleonès, tant en informatius quotidians íntegrament en aquesta llengua com en programes ens els quals s'empra o apareix la llengua asturiana. |
əl ðʊmˈini tˈe əl sˈɛw ʊɾˈiɣən ən əl ʎɐtˈi ʋʊlɣˈa, es ɐ ðˈi ðəl pɐrlˈa kʊmˈu ðə ləs ɣˈens kˈɛ limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðʊɣˈe, pɾinsipɐlmˈen ləs ləɣjˈons ðə pɾʊsəðˈɛnsiɐ nˈortɐfɾikˈanɐ sitwˈaðəs ɐ ɐstʊɾˈikɐ ɐwɣˈustɐ i ɐ ləɣjˈo vˈi, ɐ ləs tˈɛɾrəs ɐβitˈaðəs pəls ˈastˌus. | El domini té el seu origen en el llatí vulgar, és a dir del parlar comú de les gents que l'Imperi Romà dugué, principalment les legions de procedència nord-africana situades a Asturica Augusta i a Legió VI, a les terres habitades pels àsturs. |
lɐ sʊplɐntɐsjˈo ðɐkˈɛstɐ ʎˈɛŋwɐ pə lɐ indˈiɣənɐ fʊw lˈɛntɐ pəɾˈɔ impɐɾˈaβlə, kˈa lɐ ʎˈɛŋwɐ impəɾjˈal ˌɛɾɐ lɐ pˈoɾtɐ pə ɐ mˈolts ðɾˈɛts i ʎiβəɾtˈats, ˈɛnɾə ˈɛʎs əl mˈes impʊɾtˈan: lɐ siwtɐðɐnˈiɐ ɾrʊmˈanɐ. | La suplantació d'aquesta llengua per la indígena fou lenta però imparable, car la llengua imperial era la porta per a molts drets i llibertats, entre ells el més important: la ciutadania romana. |
lɐ pəkʊljˈa əβʊlʊsjˈo ðəl ʎɐtˈi ɐ tɾɐβˈes ðə lɐstʊrʎɛˌonˈɛs ən lɐktwˈal ɣɾˈup liŋwˈistik nˈo fʊw pˈas əspʊntˈaniɐ ɐ kˈap indɾˈɛt ʑɛˌoɣɾˈafik; ˈans ɣɾɐðwɐlmˈen əl pɐrlˈa itˈalik fʊw tɾɐnsfʊrmˈansə tˈal kˈɛ ən əl ʑˈa nˈi a ʊn ɐβɐndʊnɐmˈen ˈɛkstɾəm kˈom pə ˈesˌɛ kʊnsiðəɾˈat ˌunɐ mʊðɐlitˈat ɾrˈomɐns pɾˈɔpiɐ. | La peculiar evolució del llatí a través de l'asturlleonès en l'actual grup lingüístic no fou pas espontània a cap indret geogràfic; ans gradualment el parlar itàlic fou transformant-se tal que en el ja n'hi ha un abandonament extrem com per ésser considerat una modalitat romanç pròpia. |
ɐkˈɛstɐ əβʊlʊsjˈo ˈam əls sˈɛɣləs ðʊnˈa kˈom ɐ ɾrəzʊltˈat kˈɛ, ɐ midʑˈans ðəl , ɐpɐɾˈɛjɕən ləs pɾimˈɛɾəs lˈinjəs ðɐkˈɛst ɾrˈomɐns, əl ðʊkʊmˈen də kˈɛzʊs; ən ʊn mʊnəstˈi ðə ʎəˈo. | Aquesta evolució amb els segles donà com a resultat que, a mitjans del , apareixen les primeres línies d'aquest romanç, el Document de Kesos; en un monestir de Lleó. |
ɐ mˈes ɐniɾˈan sʊrɣˈin ʊn mˈun də ðʊkʊmˈens ləɣˈals ən ɐkˈɛst ɾrˈomɐns pə tˈots əls mʊnəstˈis ðɐstˈuɾjəs i ðəl ʎəˈo, əls kwˈals indˈikən lɐ impʊɾtˈansiɐ ən lɐ sʊsjətˈat ðə lɐ ʎˈɛŋwɐ, lˈɔɣik əsˈen lɐ ʎˈɛŋwɐ kʊmˈunɐ ɐ lɐ kʊɾˈonɐ ðə ʎəˈo; pəɾˈɔ ɐpɐɾˈɛjɕən dʊkʊmˈens ɾrʊmˈansʊs ɐ pɐlˈɛnsiɐ i ʋəstˈiɣis liŋwˈistiks ðə lɐ pˈarlɐ ən əls ðjɐlˈɛktəs ðə tɾɐnsisjˈo kˈom ləkstɾˈɛməɲ, dˈut ɐʎˈa pəls ɾrəpʊβlɐðˈoɾs, i nˈo sa ðʊβliðˈa kˈɛ ləkstɾəmɐðˈuɾɐ ɐktwˈal kʊɾrəspˈon kwˈazi tˈot ɐ ləkstɾəmɐðˈuɾɐ ʎɛˌonˈɛzɐ, ɾrəpɐɾˈan ɐjɕˈi ən lɐ impʊɾtˈansiɐ ðə lɐ ʎˈɛŋwɐ nɐtʊɾˈal ðəl ɾrˈɛɡnə mˈes impʊɾtˈan də lɐ kʊɾˈonɐ. | A més aniran sorgint un munt de documents legals en aquest romanç per tots els monestirs d'Astúries i del Lleó, els quals indiquen la importància en la societat de la llengua, lògic essent la llengua comuna a la corona de Lleó; però apareixen documents romanços a Palència i vestigis lingüístics de la parla en els dialectes de transició com l'extremeny, dut allà pels repobladors, i no s'ha d'oblidar que l'Extremadura actual correspon quasi tot a l'Extremadura lleonesa, reparant així en la importància de la llengua natural del regne més important de la Corona. |
pəɾˈɔ ɐ ɐkˈɛstəs sˈi a ðɐfəɣˈi ˌunɐ ðiβizjˈo indəpəndˈen kˈɛ pˈasɐ pəl kʊrðˈal, ɐjɕˈi əl ðʊmˈini liŋwˈistik es pɐɾtˈit ən əls βlˈoks ɐstʊɾjˈa i ʎɛˌonˈɛs. | Però a aquestes s'hi ha d'afegir una divisió independent que passa pel Cordal, així el domini lingüístic és partit en els blocs asturià i lleonès. |
ɐ mˈes, dˈins ðə kˈaðɐ ɣɾˈup əɡzistˈɛjɕən ɐlɣˈunəs ðifəɾˈɛnsjəs i tˈɛnən sʊbðjɐlˈɛktəs ˈam əkstɾˈɛməs pəkʊljɐɾitˈats. | A més, dins de cada grup existeixen algunes diferències i tenen subdialectes amb extremes peculiaritats. |
ɐstʊrʎɛˌonˈɛs ʊɾjəntˈal: ɐ lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðə ʎəˈo səɾˌiɐ pɾˈaktikɐmˌen əkstˈin, pəɾˈɔ ˈɛs kʊnsˈɛrβɐ ˈamp ʋitɐlitˈat ɐ ɐstˈuɾjəs. | Asturlleonès Oriental: A la província de Lleó seria pràcticament extint, però es conserva amb vitalitat a Astúries. |
ɐstʊrʎɛˌonˈɛs sənɾˈal: ɐkˈɛst es əl sʊbɣɾˈup ˈon mˈes ˈɛs nˈotən ləs ðifəɾˈɛnsjəs ˈɛnɾə lɐ pˈaɾt nˈort i lɐ sˈut. | Asturlleonès Central: Aquest és el subgrup on més es noten les diferències entre la part nord i la sud. |
ɐstʊrʎɛˌonˈɛs sənɾˈal səpːtənɾjʊnˈal: mɐʑʊɾitˈaɾi pə pʊβlɐsjˈo i pə ʋitɐlitˈat, es lɐ βˈazə nʊrmɐtˈiβɐ ðə lɐ mʊðɐlitˈat ɐstʊɾjˈanɐ. | Asturlleonès central septentrional: Majoritari per població i per vitalitat, és la base normativa de la modalitat asturiana. |
ɐstˈu sənɾˈal məɾiðjʊnˈal: ən ʋˈiɐ ðəkstinsjˈo, səɾˌiɐ lɐ mʊðɐlitˈat mˈes ɣɾˈan ʑɛˌoɣɾˈafikɐmˌen, kˈa ʊkʊpɐɾˈiɐ kwˈazi lɐ məjtˈat ðə lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðə ʎəˈo i ˌunɐ pˈaɾt ðə lʊɾjˈen də zɐmˈoɾɐ. | Astur central meridional: En via d'extinció, seria la modalitat més gran geogràficament, car ocuparia quasi la meitat de la província de Lleó i una part de l'orient de Zamora. |
ɐstʊrʎɛˌonˈɛs ʊksiðəntˈal: pɾəzˈen kˈom ɐ səɣˈonɐ mʊðɐlitˈat pə pɐrlˈans i ʋitɐlitˈat ɐl pɾinsipˈat ðɐstˈuɾjəs. | Asturlleonès Occidental: Present com a segona modalitat per parlants i vitalitat al Principat d'Astúries. |
es lɐ mʊðɐlitˈat mˈes fˈoɾtɐ ən nˈombɾə ðə pɐrlˈans ɐ lɐ ɾrəɣjˈo ðə ʎəˈo; ˈɛs kʊnsiðˈɛɾɐ lɐ βˈazə ðˈunɐ fʊtˈuɾɐ nʊrmɐtiβidzɐsjˈo ðəl ʎɛˌonˈɛs. | És la modalitat més forta en nombre de parlants a la regió de Lleó; es considera la base d'una futura normativització del lleonès. |
ˈi a ɐ mˈes ðiβˈɛrsəs pˈarləs ðɐntˈiɣɐ inflwˈɛnsiɐ ɐstʊrʎɛˌonˈɛzɐ kwˈazi ðilwˈiðəs ɐktwɐlmˈen ʑˈa ən əl kɐstəʎˈa: | Hi ha a més diverses parles d'antiga influència asturlleonesa quasi diluïdes actualment ja en el castellà: |
ˈɛnɾə ləs ʋɐɾjətˈats ɾrəɣjʊnˈals ðə lɐstʊrʎɛˌonˈɛs ɐ ʎəˈo sˈi pˈoðən ɐsəɲɐlˈa ʋɐɾjətˈats kʊmɐrkˈals: bərsjˈanʊkɐβɾəjɾˈes, mɐɾɐɣˈatʊ, ɾriβəɾˈɛɲʊ i ləɣjʊnˈɛnsə. | Entre les varietats regionals de l'asturlleonès a Lleó s'hi poden assenyalar varietats comarcals: bercianu-cabreirés, maragatu, ribereñu i legionense. |
əl sistˈɛmɐ ʋʊkˈalik ðə lɐstˈu ðifəɾənsˈiɐ sˈiŋk fʊnˈɛməs ən tɾˈɛs ɣɾˈaws ðʊβəɾtˈuɾɐ mˈinimɐ, midʑˈanɐ, mˈaksimɐ i tɾˈɛs sitwɐsjˈons sənɾˈal, ɐntəɾjˈoɾ i pʊstəɾjˈoɾ. | El sistema vocàlic de l'astur diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mínima, mitjana, màxima) i tres situacions (central, anterior i posterior). |
nˈo ˈi a kˈap əstˈuði ən kʊnʑˈun də ləs tɾˈɛs ɾrəɣjˈons ðəl ɣɾˈup, ʑˈa kˈɛ ɐ ʎəˈo nˈo sˈi an fˈɛt ləs imβəstiɣɐsjˈons əstɐðˈistikəs nəsəsˈaɾjəs. | No hi ha cap estudi en conjunt de les tres regions del grup, ja que a Lleó no s'hi han fet les investigacions estadístiques necessàries. |
lɐ ɾrɛˌalitˈat liŋwˈistikɐ ðə ʎəˈo es ðə ðəskʊnəjɕəmˈen ɐbsʊlˈut tˈan ɐ fˈoɾɐ kˈom ˈɛnɾə əls mɐtˈɛjɕʊs ʎɛˌonˈɛzʊs. | La realitat lingüística de Lleó és de desconeixement absolut tant a fora com entre els mateixos lleonesos. |
tɐmbˈe sˈi ʊnˈɛjɕ əl fˈɛt kˈɛ ləs ɐdministɾɐsjˈons kʊmpətˈens ɐ lənsəɲɐmˈen nˈo əstˈan sənsiβilidzˈaðəs ˈam əl ɣɾˈɛw pəɾˈiʎ kˈɛ tˈe lɐ ʎˈɛŋwɐ ðə ðəzɐpɐɾˈɛjɕˌɛ. | També s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer. |
pə mˈes kˈɛ lɐ ʎˈɛŋwɐ es lɐ istˈɔɾikɐ ðəl təɾritˈoɾi, ɐktwɐlmˈen ʋˈiw ˌunɐ sitwɐsjˈo ðiɣlˈɔsikɐ, ˈam ʊn nˈombɾə ðə pɐrlˈans ən lɐ ɕˈifɾɐ mˈes ʊpːtimˈistɐ ðə sinkwˌantɐsˈiŋk zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ i mˈolt ðiβiðˈits ɣɛˌoɣɾˈafikɐmˌen. | Per més que la llengua és la històrica del territori, actualment viu una situació diglòssica, amb un nombre de parlants en la xifra més optimista de 55 000 i molt dividits geogràficament. |
ɐ lənsəɲɐmˈen nˈo ˈi a lʊβliɣɐtʊɾjətˈat nˈi lʊpːtɐtiβitˈat ɐl ɾrˈɛɣim pˈuβlik ʊ pɾiβˈat, nˈi tˈan sˈols ˈi tˈe kˈap pɾəzˈɛnsiɐ kˈom ɐ ɐsiɡnɐtˈuɾɐ ðə ʎˈiwɾə ələksjˈo nˈi kˈom ɐ mɐtˈɛɾiɐ əkstɾˌaɛskʊlˈa ɐls kʊllˈɛɣis, institˈuts i ʊniβərsitˈats ðə lɐ ɾrəɣjˈo. | A l'ensenyament no hi ha l'obligatorietat ni l'optativitat al règim públic o privat, ni tan sols hi té cap presència com a assignatura de lliure elecció ni com a matèria extraescolar als col·legis, instituts i universitats de la regió. |
ɡɾɐmɐtˈikɐ istˈoɾikɐ ðə lɐ lˈɛŋwɐ ɐstʊɾjˈanɐ: fʊnˈetikɐ, fʊnʊlʊɣˈiɐ ˈɛ inɾʊðʊksjˈon ɐ lɐ mʊrfʊzintˈaksis istˈoɾikɐ. | Gramática histórica de la lengua asturiana: Fonética, fonología e introducción a la morfosintaxis histórica. |
dˈɔs əstʊðˈiw sʊsjʊʎiŋwˈistikʊ ðə ʎəˈon iðəntˈiðɐ, kʊnsjənsˈiɐ ðˈuzʊ ˈi ɣɾɛɣɐ ɐktitˈuəs ʎiŋwˈistikəs ðə lɐ pʊβlɐsjˈon ʎɛˌonˈɛzɐ. | II Estudiu sociollingüísticu de Lleón (Identidá, conciencia d'usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa). |
mʊɾˈalɐ ɾrʊðɾˈiɣəz, ʑˈozə ɾrɐmˈon; ɡʊnzɐlˈɛzkəβˈɛðʊ, ɾrʊβˈɛɾtʊ; əɾrˈɛɾɐs, ʑʊzˈe kˈarlʊs; bʊɾrˈɛɣʊ, ʑˈuljʊ; əɣˈiðʊ, mɐɾˈiɐ kɾistˈinɐ dˈɔs mˈil nˈow. | Morala Rodríguez, Jose Ramón; González-Quevedo, Roberto; Herreras, José Carlos; Borrego, Julio; Egido, María Cristina (2009). |
ʊn ɐkɾˈɔstik es ˌunɐ kʊmpʊzisjˈo pʊˈɛtikɐ ən kˈɛ ləs ʎˈɛtɾəs kˈɛ ʊkˈupən dətərminˈats ʎˈoks pə əɡzˈɛmlə: ləs ʎˈɛtɾəs inisjˈals ðə kˈaðɐ ʋˈɛs fˈormən ˌunɐ pɐɾˈawlɐ ʊ fɾˈazə. | Un acròstic és una composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase. |
pˈot ɐβˈɛˈi ðwˈɛs intənsjˈons ðɐɾrˈɛɾə ðˈun ɐkɾˈɔstik: lˈuðikɐ fˈɛ ʊn ʑˈok ðə pɐɾˈawləs ʊ ɐmɐɣˈa ʊn misˈadʑə səkɾˈɛt ðˈins əl pʊˈɛmɐ. | Pot haver-hi dues intencions darrere d'un acròstic: lúdica (fer un joc de paraules) o amagar un missatge secret dins el poema. |
əl pʊˈɛmɐ ən ʊnˈoɾ ðə lʊðʊβˈik sˈɛzˌa ɐwɣˈust kɾistjˈa es ˌunɐ ˈoβɾɐ ðə pʊəzˈiɐ nɐɾrɐtˈiβɐ əlɐβʊɾˈaðɐ pə ərmˈolt əl nˈɛɣɾə əskɾˈitɐ pəls ʋˈolts ðə lˈaɲ ʋˈujtsˈɛnts ʋˌintisˈis i ʋˈujtsˈɛnts ʋˌintisˈɛt ðə lɐ nˈostɾɐ ˈɛɾɐ. | El Poema en honor de Ludovic Cèsar August Cristià és una obra de Poesia Narrativa elaborada per Ermold el Negre escrita pels volts de l'any 826 i 827 de la nostra era. |
əl pɾˈɔlək kʊnsistˈɛjɕ ən ʊn ɐkɾˈɔstik əlɐβʊɾˈat ɐɾtˈistikɐmˌen ˈon lɐ ʎˈɛtɾɐ inisjˈal ðə kˈaðɐ ʋˈɛs, ɐjɕˈi kˈom lɐ finˈal kʊnfəɣˈɛjɕən əl misˈadʑə səɣwˈen: | El Pròleg consisteix en un Acròstic elaborat artísticament on la lletra inicial de cada vers, així com la final confegeixen el missatge següent: |
ʊbsˈɛrβəm pɾimˈɛ əls ʋˈujt pɾimˈɛs ʋˈɛrsʊs fʊrmˈan ərmˈolðʊs, dəspɾˈes tˈot əl pɾˈɔlək ˈam əl misˈadʑə əkspʊzˈat mˈes ɐmˈun. | Observem primer els vuit primers versos formant ERMOLDUS, després tot el Pròleg amb el missatge exposat més amunt. |
lɐ misjˈo lʊnˈa nˈortɐməɾikˈanɐ ɐpˈoʎʊ ˈɔnzə ʋˈa sˈɛ lɐ pɾimˈɛɾɐ ɐ pʊzˈa ˌunɐ pərsˈonɐ ɐ lɐ sʊpərfˈisjə ðə lɐ ʎˈunɐ. | La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. |
ˈɛs ʋˈa ənlɐjɾˈa əl sˈɛdzə ðə ʑʊljˈol ðə mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐnˈow, ʋˈa ɐɾriβˈa ɐ lɐ ʎˈunɐ əl ʋˈin də ʑʊljˈol ɐ ləs ʋˈin.disˈɛt ˈutk ʋˌintiˈu.disˈɛt sˈɛt, kɐtˈorzə.disˈɛt sˌeˌɛssətˈe i ʋˈa tʊrnˈa ɐ lɐ tˈɛɾrɐ əl ʋˌintikwˈatɾə ðə ʑʊljˈol. | Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol a les 20.17 UTC (21.17 CET, 14.17 CST) i va tornar a la Terra el 24 de juliol. |
kwˈan lɐpˈoʎʊ ˈɔnzə ˈɛs ʋˈa sitwˈa ɐ lˈɔrβitɐ lʊnˈa, ˈɛdwin ˈɛ. «bˈuzz» ˈalðɾin i nˈɛjl ˈa. ˈarmstɾʊŋ ˈɛs ʋˈaɾən tɾɐsʎɐðˈa ɐl mˈɔðʊl lʊnˈa ɛˌaɣlə. | Quan l'Apollo 11 es va situar a l'òrbita lunar, Edwin E. «Buzz» Aldrin i Neil A. Armstrong es varen traslladar al mòdul lunar Eagle. |
kwˈan ˈarmstɾʊŋ i ˈalðɾin ʋˈan ɐkɐβˈa lɐ sˈɛβɐ fˈɛjnɐ ɐ lɐ sʊpərfˈisjə ðə lɐ ʎˈunɐ, ʋˈan tʊrnˈa ɐ lɛˌaɣlə i ʋˈan dəjɕˈa lɐ ʎˈunɐ ən ʋˈol ʋəɾtikˈal, fˈins ɐ ɐkʊβlˈasə ɐ lɐ nˈaw ˈon əls əspəɾˈaβɐ kˈoʎins. | Quan Armstrong i Aldrin van acabar la seva feina a la superfície de la Lluna, van tornar a l'Eagle i van deixar la Lluna en vol vertical, fins a acoblar-se a la nau on els esperava Collins. |
lɐ nˈaw ɐpˈoʎʊ ˈɔnzə ʋˈa kˈawɾə ɐ ləs ˈajɣwəs ðə lʊsəˈa pɐsˈifik, ˈon ʋˈa sˈɛ ɾrəkʊpəɾˈaðɐ, pɾˈop ðə ləs ˈiʎəs ɐwˈajj. | La nau Apollo 11 va caure a les aigües de l'oceà Pacífic, on va ser recuperada, prop de les illes Hawaii. |
lɐ misjˈo ʋˈa sˈɛ ˌunɐ fˈitɐ ðəsizˈiβɐ ðə lɐ pɾʊɣɾˈamɐ əspɐsjˈal əstɐtʊniðˈɛŋk kˈonɾɐ əl pɾʊɣɾˈamɐ əspɐsjˈal sʊβjˈɛtik ðʊɾˈan lɐ kˈursɐ əspɐsjˈal i es kʊnsiðəɾˈaðɐ kˈom ʊn dəls mʊmˈens mˈes siɡnifikɐtˈiws ɐ lɐ istˈɔɾiɐ ðə lɐ ʊmɐnitˈat. | La missió va ser una fita decisiva de la programa espacial estatunidenc contra el programa espacial soviètic durant la cursa espacial i és considerada com un dels moments més significatius a la història de la humanitat. |
dʊɾˈan əls ˈaɲs səjɕˈantɐ i sətˈantɐ, əls əstˈats ʊnˈits ˈɛs tɾʊβˈaβən immˈɛrsʊs ən lɐ ɣwˈɛɾrɐ fɾˈɛðɐ, ʊn pəɾˈiʊðə ðə ɾriβɐlitˈat ʑɛˌopʊlˈitikɐ ˈamp lɐ ʊnjˈo sʊβjˈɛtikɐ. | Durant els anys 60 i 70, els Estats Units es trobaven immersos en la Guerra Freda, un període de rivalitat geopolítica amb la Unió Soviètica. |
ʋˈa ðəmʊstɾˈa kˈɛ əls sʊβjˈɛtiks ðispʊzˈaβən də lɐ kɐpɐsitˈat ðə ʎənsˈa ˈarməs nʊklɛˈas ɐ ðistˈansjəs intərkʊntinəntˈals i ʋˈa ðəzɐfjˈa ləs ɾrəjβindikɐsjˈons nˈortɐməɾikˈanəs ðə sʊpəɾjʊɾitˈat militˈa, əkʊnˈɔmikɐ i təknʊlˈɔɣikɐ. | Va demostrar que els soviètics disposaven de la capacitat de llençar armes nuclears a distàncies intercontinentals i va desafiar les reivindicacions nord-americanes de superioritat militar, econòmica i tecnològica. |
əl pɾəziðˈen dwˈiɡt ðˈe. əjzənʊwˈɛ ʋˈa ɾrəspˈondɾə ɐ ˈɛlɐspʊtnˈik əstɐβlˈin, lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐʋˈujt, ˌunɐ nˈoβɐ ɐɣˈɛnsiɐ ɣʊβərnɐməntˈal, lɐdministɾɐsjˈo nɐsjʊnˈal ðˌaɛɾʊnˈawtikɐ i əspˈaj nɐtjʊnˈal ˌaɛɾʊnɐwtˈiks ˈant spˈasə ɐdministɾɐtjˈon, nˈazɐ i inisjˈan əl pɾʊɣɾˈamɐ mərkˈuri, kˈɛ tənˈiɐ kˈom ɐ ʊbʑəktˈiw əl ðəmβjˈa ʊn ˈomə ɐ lˈɔrβitɐ təɾrˈɛstɾə. | El president Dwight D. Eisenhower va respondre a l'Sputnik establint, l'any 1958, una nova agència governamental, l'Administració Nacional d'Aeronàutica i Espai (National Aeronautics and Space Administration, NASA) i iniciant el programa Mercury, que tenia com a objectiu el d'enviar un home a l'òrbita terrestre. |
tˈot i ɐjɕˈɔ, əl ðˈodzə ðɐβɾˈil də mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐˈu, əls sʊβjˈɛtiks tʊrnˈaɾən ɐ ɐβɐnsˈa əls nˈortɐməɾikˈans ˈam əl ʎɐnsɐmˈen də lɐ ʋʊstˈok ˈu, lɐ kwˈal ðʊˈiɐ əl kʊsmʊnˈawtɐ sʊβjˈɛtik ˈiwɾi ɣɐɣˈaɾin, kˈɛ ˈɛs kʊmβəɾtˈi ən lɐ pɾimˈɛɾɐ pərsˈonɐ ɐ ləspˈaj i lɐ pɾimˈɛɾɐ ən ʊrβitˈa lɐ tˈɛɾrɐ. | Tot i això, el 12 d'abril de 1961, els soviètics tornaren a avançar els nord-americans amb el llançament de la Vostok 1, la qual duia el cosmonauta soviètic Iuri Gagarin, que es convertí en la primera persona a l'espai i la primera en orbitar la Terra. |
ɡɐjɾəβˈe ʊn mˈɛs ðəspɾˈes, əl sˈiŋk ðə mˈatɕ ðə mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐˈu, ɐlˈan səpˈart ˈɛs ʋˈa kʊmβəɾtˈi ən əl pɾimˈɛ nˈortɐməɾikˈa ɐ ləspˈaj, kʊmlətˈan ʊn ʋjˈadʑə sʊβʊrβitˈal ðə kˈinzə minˈuts. | Gairebé un mes després, el 5 de maig de 1961, Alan Shepard es va convertir en el primer nord-americà a l'espai, completant un viatge suborbital de 15 minuts. |
dəspɾˈes ðə sˈɛ ɾrəkʊpəɾˈat ðə lʊsəˈa ɐtlˈantik, ʋˈa sˈɛ fəlisitˈat pəl sʊksəsˈoɾ ðəjzənʊwˈɛ, ʑˈon ˈɛfɐ. kənnˈɛði. | Després de ser recuperat de l'Oceà Atlàntic, va ser felicitat pel successor d'Eisenhower, John F. Kennedy. |
dʊnˈat lɐβɐntˈadʑə ɐsʊlˈit pə lɐ ʊnjˈo sʊβjˈɛtikɐ, lɐ kwˈal ɐβˌiɐ mʊstɾˈat lɐ kɐpðɐβɐntˈɛɾɐ ðə lɐ sˈɛβɐ təknʊlʊɣˈiɐ ðə kʊˈɛts, kənnˈɛði ʋˈa əskʊʎˈi, ˈɛnɾə ləs ʊpsjˈons pɾəzəntˈaðəs pə lɐ nˈazɐ, ʊn ɾrˈɛpːtə mˈes ənʎˈa ðə lɐ kɐpɐsitˈat ðəls kʊˈɛts əɡzistˈens ən ɐkˈɛʎ mʊmˈen, də mɐnˈɛɾɐ kˈɛ əls əstˈats ʊnˈits i lɐ ʊnjˈo sʊβjˈɛtikɐ kʊmənsˈaɾjən ən ˌunɐ pʊzisjˈo ðiɣwɐltˈat. | Donat l'avantatge assolit per la Unió Soviètica, la qual havia mostrat la capdavantera de la seva tecnologia de coets, Kennedy va escollir, entre les opcions presentades per la NASA, un repte més enllà de la capacitat dels coets existents en aquell moment, de manera que els Estats Units i la Unió Soviètica començarien en una posició d'igualtat. |
kwˈan kənnˈɛði ˈɛs ʋˈa ɾrəwnˈi ˈamp nikˈitɐ kɾʊsɕˈoβ, əl lˈiðˌɛ ðə lɐ ʊnjˈo sʊβjˈɛtikɐ əl ʑˈuɲ ðə mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐˈu, ʋˈa pɾʊpʊzˈalˈi ðə kʊmβəɾtˈi pɾʊɣɾˈamɐ tɾipʊlˈat ɐ lɐ ʎˈunɐ ən ʊn pɾʊʑˈɛktə kʊnʑˈun, pəɾˈɔ kɾʊsɕˈoβ ʋˈa ðəklinˈa lʊfˈɛɾtɐ. | Quan Kennedy es va reunir amb Nikita Khrusxov, el líder de la Unió Soviètica el juny de 1961, va proposar-li de convertir programa tripulat a la Lluna en un projecte conjunt, però Khrusxov va declinar l'oferta. |
kənnˈɛði ʋˈa tʊrnˈa ɐ pɾʊpʊzˈa ˌunɐ əkspəðisjˈo kʊnʑˈuntɐ ɐ lɐ ʎˈunɐ ən ʊn diskˈus ɐ lɐsəmblˈɛˌa ɣənəɾˈal ðə ləs nɐsjˈons ʊnˈiðəs əl ʋˈin də sətˈɛmbɾə ðə mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐtɾˈes lɐ iðˈɛˌa ðˈunɐ misjˈo lʊnˈa kʊnʑˈuntɐ ʋˈa sˈɛ ɐβɐndʊnˈaðɐ ðəspɾˈes ðə lɐ mˈoɾt ðə kənnˈɛði. | Kennedy va tornar a proposar una expedició conjunta a la Lluna en un discurs a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de setembre de 1963 La idea d'una missió lunar conjunta va ser abandonada després de la mort de Kennedy. |
ˌunɐ pɾimˈɛɾɐ i kɾʊsjˈal ðəsizjˈo kɾʊsjˈal fʊw lɐ ðəskʊʎˈi lɐ tɾʊβˈaðɐ ən lˈɔrβitɐ lʊnˈa ən ʎˈok ðə lˈassəns ðiɾˈɛktə i lɐ ðə lɐ tɾʊβˈaðɐ ən lˈɔrβitɐ təɾrˈɛstɾə. | Una primera i crucial decisió crucial fou la d'escollir la trobada en l'òrbita lunar en lloc de l'ascens directe i la de la trobada en l'òrbita terrestre. |
əl ʑʊljˈol ðə mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐðˈɔs, əl kˈap ðə lɐ nˈazɐ, ʑˈaməs wˈɛbp, ʋˈa ɐnʊnsjˈa kˈɛ sʊtilidzɐɾˈiɐ lɐ tɾʊβˈaðɐ ən lˈɔrβitɐ lʊnˈa i kˈɛ lɐ nˈaw əspɐsjˈal ɐpˈoʎʊ tindɾˈiɐ tɾˈɛs pˈaɾts pɾinsipˈals: ʊn mˈɔðʊl ðə kʊmɐndɐmˈen sˌeˈɛmɐ ˈam ˌunɐ kɐβˈinɐ pə ɐls tɾˈɛs ɐstɾʊnˈawtəs i lˈunikɐ pˈaɾt kˈɛ tʊrnɐɾˈiɐ ɐ lɐ tˈɛɾrɐ; ʊn mˈɔðʊl ðə sərβˈɛj ˌɛssəˈɛmɐ, kˈɛ sʊpʊɾtɐɾˈiɐ əl mˈɔðʊl ðə kʊmɐndɐmˈen ən pɾʊpʊlsjˈo, ənərɣˈiɐ əlˈɛktɾikɐ, ʊɡzˈiɣən i ˈajɣwɐ; i ʊn mˈɔðʊl lʊnˈa ˌɛlɐˈɛmɐ kˈɛ tindɾˈiɐ ðwˈɛs ətˈapəs: ˌunɐ ətˈapɐ ðə ðˈɛssəns pə ɐtəɾrˈa ɐ lɐ ʎˈunɐ i ˌunɐ ətˈapɐ ðˈassəns pə ɾrətʊrnˈa əls ɐstɾʊnˈawtəs ɐ lˈɔrβitɐ lʊnˈa. | El juliol de 1962, el cap de la NASA, James Webb, va anunciar que s'utilitzaria la trobada en l'òrbita lunar i que la nau espacial Apollo tindria tres parts principals: un mòdul de comandament (CM) amb una cabina per als tres astronautes i l'única part que tornaria a la Terra; un mòdul de servei (SM), que suportaria el mòdul de comandament en propulsió, energia elèctrica, oxigen i aigua; i un mòdul lunar (LM) que tindria dues etapes: una etapa de descens per aterrar a la Lluna i una etapa d'ascens per retornar els astronautes a l'òrbita lunar. |
ɐkˈɛst ðˈisəɲ ˈɛs tɾɐðwˈiɐ ən kˈɛ lɐ nˈaw əspɐsjˈal pʊðɾˈiɐ sˈɛ ʎɐnsˈaðɐ pə ʊn sˈol kʊˈɛt sɐtˈurn ʋˈe βˈaɪɕɐ kˈɛ ən ɐkˈɛʎs ˈɛs tɾʊβˈaβɐ ən dəzəmβʊlʊpɐmˈen. | Aquest disseny es traduïa en que la nau espacial podria ser llançada per un sol coet Saturn V que en aquells es trobava en desenvolupament. |
lɐ tɾipʊlɐsjˈo inisjɐlmˈen ɐsiɡnˈaðɐ kˈom ɐ ɾrəzˈɛrβɐ ðə lɐpˈoʎʊ nˈow, fʊrmˈaðɐ pəl kʊmɐndˈan, nˈɛjl ˈarmstɾʊŋ, əl pilˈot ðəl mˈɔðʊl ðə kʊmɐndɐmˈen, ʑˈim lʊβˈɛʎ, i əl pilˈot ðəl mˈɔðʊl lʊnˈa, bˈuzz ˈalðɾin, ˈɛs ʋˈa ɐnʊnsjˈa ʊfisjɐlmˈen əl ʋˈin də nʊβˈɛmbɾə ðə mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐsˈɛt. | La tripulació inicialment assignada com a reserva de l'Apollo 9, formada pel comandant, Neil Armstrong, el pilot del mòdul de comandament, Jim Lovell, i el pilot del mòdul lunar, Buzz Aldrin, es va anunciar oficialment el 20 de novembre de 1967. |
ɐ kˈawzɐ ðəls ɾrətˈarts ən əl ðˈisəɲ i lɐ fɐβɾikɐsjˈo ðəl mˈɔðʊl lʊnˈa, lɐpˈoʎʊ ʋˈujt i lɐpˈoʎʊ nˈow ʋˈan kɐmβjˈa ˈorðɾə ðə ləs tɾipʊlɐsjˈons pɾinsipˈals i ðə ɾrəzˈɛrβɐ, i lɐ tɾipʊlɐsjˈo ðˈarmstɾʊŋ ˈɛs ʋˈa kʊmβəɾtˈi ən lɐ tɾipʊlɐsjˈo ɾrəzˈɛrβɐ ðə lɐpˈoʎʊ ʋˈujt. | A causa dels retards en el disseny i la fabricació del mòdul lunar, l'Apollo 8 i l'Apollo 9 van canviar ordre de les tripulacions principals i de reserva, i la tripulació d'Armstrong es va convertir en la tripulació reserva de l'Apollo 8. |
bɐzˈat ən əl sistˈɛmɐ ðə ɾrʊtɐsjˈo ðə ləs tɾipʊlɐsjˈons, ˈarmstɾʊŋ ˈɛs kʊmβəɾtˈi ʎɐβˈoɾs ən ləspəɾˈat pə kʊmɐndˈa lɐpˈoʎʊ ˈɔnzə. | Basat en el sistema de rotació de les tripulacions, Armstrong es convertí llavors en l'esperat per comandar l'Apollo 11. |
səstˈimɐ kˈɛ ʊn miljˈo ðəspəktɐðˈoɾs ʋˈan ʋˈɛwɾə əl ʎɐnsɐmˈen də lɐpˈoʎʊ ˈɔnzə ðəs ðə ləs kɐɾrətˈɛɾəs i plˈadʑəs ðə ləs ɾrʊðˈaljəs ðəl ʎˈok ðə ʎɐnsɐmˈen. | S'estima que un milió d'espectadors van veure el llançament de l'Apollo 11 des de les carreteres i platges de les rodalies del lloc de llançament. |
ˈɛnɾə əls ðiɡnitˈaɾis ˈɛs tɾʊβˈaβən əl kˈap ðə ləstˈat mɐʑˈoɾ, ʑənəɾˈal wˈiʎjɐm wəsmmʊɾəlˈant, kwˈatɾə mˈɛmbɾəs ðəl ɣɐβinˈɛt, dinˈou ɣʊβərnɐðˈoɾs əstɐtˈals, kwɐɾˈantɐ ɐlkˈalðəs, səjɕˈantɐ ɐmbɐjɕɐðˈoɾs i ðˈɔssˈɛnts kʊŋɾəsˈistəs. | Entre els dignitaris es trobaven el Cap de l'Estat Major, General William Westmoreland, quatre membres del gabinet, 19 governadors estatals, 40 alcaldes, 60 ambaixadors i 200 congressistes. |
əl ʋisəpɾəziðˈen spˈiɾʊ ɐɡnˈɛw ʋˈa ʋˈɛwɾə lənlɐjɾɐmˈen ˈamp ləkspɾəziðˈen lindˈon bˈe. ʑʊnsˈon i lɐ sˈɛβɐ ðˈonɐ lˈaði βˈirt ʑʊnsˈon. | El Vicepresident Spiro Agnew va veure l'enlairament amb l'expresident Lyndon B. Johnson i la seva dona Lady Bird Johnson. |
ɐl ʋʊltˈan də tɾˈes.sinsˈɛnts ɾrəpɾəzəntˈans ðə midʑˈans ðə kʊmʊnikɐsjˈo, dəls kwˈals ðˈos tˈɛrsʊs ˌɛɾən nˈortɐməɾikˈans i lɐ ɾrˈɛstɐ ðˈaltɾəs sinkwˌantɐsˈiŋk pɐˈizʊs, ʋˈan sˈɛ pɾəzˈens ɐ ləsðəβənimˈen. | Al voltant de 3.500 representants de mitjans de comunicació, dels quals dos terços eren nord-americans i la resta d'altres 55 països, van ser presents a l'esdeveniment. |
ɐ tɾˌɛntɐtɾˈes pɐˈizʊs lənlɐjɾɐmˈen ˈɛs ʋˈa ɾrətɾɐnsmˈɛtɾə ən diɾˈɛktə, ɐls əstˈats ʊnˈits ˈi ɐɣˈɛɾən ʊns ʋˌintisˈiŋk miljˈons ðə tələəspəktɐðˈoɾs. | A 33 països l'enlairament es va retransmetre en directe, als Estats Units hi hagueren uns 25 milions de teleespectadors. |
ɐls tɾˈɛdzə,dˈɔs səɣˈons ðəl ʋˈol, əl ʋəˈiklə ðə ʎɐnsɐmˈen ʋˈa kʊmənsˈa ɐ ɾrʊðˈa kˈap ɐl sˈɛw ɐzimˈut ðə ʋˈol ðə sətˌantɐðˈɔs,zˈeɾʊ sinkwˌantɐʋˈujt ɣɾˈaws. | Als 13,2 segons del vol, el vehicle de llançament va començar a rodar cap al seu azimut de vol de 72,058 graus. |
lɐtʊɾˈaðɐ kʊmlˈɛtɐ ðəls mʊtˈoɾs ðə lɐ pɾimˈɛɾɐ fˈazə ˈɛssəˌisˈe ˈɛs ʋˈa pɾʊðˈuj ɐ ʊns ðˈɔs minˈuts i kwɐɾˌantɐðˈɔs səɣˈons ðə lɐ misjˈo, sədʑˈiðɐ ðə lɐ səpɐɾɐsjˈo ðəl ˈɛssəˌisˈe i lənsˈɛzɐ ðəls mʊtˈoɾs ðə lɐ səɣˈonɐ fˈazə ˈɛssəðˈɔs. | L'aturada completa dels motors de la primera fase (S-IC) es va produir a uns 2 minuts i 42 segons de la missió, seguida de la separació del S-IC i l'encesa dels motors de la segona fase (S-II). |
əls mʊtˈoɾs ðəl ˈɛssəðˈɔs ˈɛs ʋˈan pɐɾˈa i ɐkˈɛst ˈɛs ʋˈa səpɐɾˈa ɐl kˈap ðə nˈow minˈuts i ʋˈujt səɣˈons, pərmətˈen lɐ pɾimˈɛɾɐ iɡnisjˈo ðəl mʊtˈoɾ ðə lɐ tərsˈɛɾɐ fˈazə ˈɛssəˌiʋˌe βˌaɪɕɐβˈe pˈoks səɣˈons ðəspɾˈes. | Els motors del S-II es van parar i aquest es va separar al cap de 9 minuts i 8 segons, permetent la primera ignició del motor de la tercera fase (S-IVB) pocs segons després. |
lɐpˈoʎʊ ˈɔnzə ʋˈa ənɾˈa ən ˌunɐ ˈɔrβitɐ təɾrˈɛstɾə ɣɐjɾəβˈe sirkʊlˈa ɐ ˌunɐ ɐltitˈut ðə sˈɛnt ʋujtˌantɐsˈiŋk,nˈow kwilˈɔmətɾəs pə sˈɛnt ʋujtˌantɐtɾˈes,dˈɔs kwilˈɔmətɾəs, ɐl kˈap ðə ðˈodzə minˈuts ðəl ʎɐnsɐmˈen. | L'Apollo 11 va entrar en una òrbita terrestre gairebé circular a una altitud de 185,9 quilòmetres per 183,2 quilòmetres, al cap de dotze minuts del llançament. |
dəspɾˈes ðˈunɐ ˈɔrβitɐ i mˈidʑɐ, ɐ ləs sˈɛdzə.ʋˌintiðˈɔs.tɾˈɛdzə ˌutˌesˈe ˌunɐ səɣˈonɐ iɡnisjˈo ðəl mʊtˈoɾ ðə ˈɛlɐsˌiʋˌe βˌaɪɕɐβˈe ʋˈa əmpˈɛɲˌɛ lɐ nˈaw kˈap ɐ lɐ sˈɛβɐ tɾɐʑəktˈɔɾiɐ ɐ lɐ ʎˈunɐ ˈamp lɐ inʑəksjˈo tɾˈanslʊnˈa tˌeˌɛlɐˈi. | Després d'una òrbita i mitja, a les 16.22.13 UTC una segona ignició del motor de l'S-IVB va empènyer la nau cap a la seva trajectòria a la Lluna amb la injecció trans-lunar (TLI). |
ʊns tɾˈɛntɐ minˈuts ðəspɾˈes, ˈamp kˈoʎins ɐl səjˈen əskˈɛɾrə i ɐls kʊnɾˈols, ˈɛs ʋˈa ðˈu ɐ tˈɛrmə lɐ mɐnjˈoβɾɐ ðə tɾɐnspʊzisjˈo, ɐtɾɐkɐmˈen i əkstɾɐksjˈo. | Uns 30 minuts després, amb Collins al seient esquerre i als controls, es va dur a terme la maniobra de transposició, atracament i extracció. |
ɐjɕˈɔ imlikˈaβɐ səpɐɾˈa əl kʊlʊmbˈiɐ ðə ˈɛlɐsˌiʋˌe βˌaɪɕɐβˈe ʑˈa ɐpɐɣˈat, dʊnˈa lɐ ʋˈoltɐ i ɐtɾɐkˈa ˈam əl mˈɔðʊl lʊnˈa ɛˌaɣlə kˈɛ ˈɛs tɾʊβˈaβɐ ɣwɐrðˈat ɐl kʊˈɛt. | Això implicava separar el Columbia de l'S-IVB ja apagat, donar la volta i atracar amb el mòdul lunar Eagle que es trobava guardat al coet. |
dəspɾˈes ðə ləkstɾɐksjˈo ðəl ˌɛlɐˈɛmɐ, lɐpˈoʎʊ ˈɛs ʋˈa ðiɾiɣˈi kˈap ɐ lɐ ʎˈunɐ, mˈɛnɾə kˈɛ ˈɛlɐs mˈɛɲs kwˈatɾə βˈe ɐðʊpːtˈa ˌunɐ tɾɐʑəktˈɔɾiɐ mˈes ənʎˈa ðə lɐ ʎˈunɐ. | Després de l'extracció del LM, l'Apollo es va dirigir cap a la Lluna, mentre que l'S-4B adoptà una trajectòria més enllà de la Lluna. |
ɐjɕˈɔ ˈɛs ʋˈa fˈɛ ɐ pɾʊpˈɔzit pə tˈal ðəβitˈa kˈɛ lɐ tərsˈɛɾɐ ətˈapɐ ɕʊsˈes ˈamp lɐ nˈaw əspɐsjˈal, lɐ tˈɛɾrɐ ʊ lɐ ʎˈunɐ. | Això es va fer a propòsit per tal d'evitar que la tercera etapa xocés amb la nau espacial, la Terra o la Lluna. |
lɐpˈoʎʊ ˈɔnzə ʋˈa ɐpɾʊpˈasə sʊfisjənmˈen ɐ lɐ ʎˈunɐ i ʋˈa əŋəɣˈa əl mʊtˈoɾ ðə pɾʊpʊlsjˈo ðəl mˈɔðʊl ðə sərβˈɛj pə inkʊrpʊɾˈasə ɐ lˈɔrβitɐ lʊnˈa. | l'Apollo 11 va apropar-se suficientment a la Lluna i va engegar el motor de propulsió del mòdul de servei per incorporar-se a l'òrbita lunar. |
dʊɾˈan ləs tɾˈɛntɐ ˈɔrβitəs səɣwˈens, lɐ tɾipʊlɐsjˈo ʋˈa pʊðˈɛ ʋizwɐlidzˈa ðəl sˈɛw ʎˈok ðɐtəɾrˈadʑə sitwˈat ɐl sˈut ðəl mˈa ðə lɐ tɾɐnkwilitˈat, ɐ ʊns ðinˈou kˌeˈɛmɐ ɐl sˈutʊˈɛst ðəl kɾˈatˌɛ sɐβˈinə ðˈe. lɐ zˈonɐ ˈɛs ʋˈa sələksjʊnˈa pə kʊnsiðəɾˈasə swˈaw ɐ pɐɾtˈi ðə ləs ðˈaðəs əmβjˈaðəs pə ləs sˈondəs ɾrɐŋˈɛ ʋˈujt i sʊrβəjˈoɾ sˈiŋk, ɐjɕˈi kˈom pə lɐ sˈondɐ əspɐsjˈal ðə mɐpˈadʑə ðə lʊnˈa ʊrβitˈɛ, i pərkˈɛ ˌɛɾɐ pˈok pɾʊβˈaβlə kˈɛ pɾəzəntˈes ðəzɐfjɐmˈens impʊɾtˈans ðɐtəɾrˈadʑə ʊ ðə ˌɛʋˌe βˌaɪɕɐˈa. | Durant les trenta òrbites següents, la tripulació va poder visualitzar del seu lloc d'aterratge situat al sud del Mar de la Tranquilitat, a uns 19 km al sud-oest del cràter Sabine D. La zona es va seleccionar per considerar-se suau a partir de les dades enviades per les sondes Ranger 8 i Surveyor 5, així com per la sonda espacial de mapatge de Lunar Orbiter, i perquè era poc probable que presentés desafiaments importants d'aterratge o de EVA. |
ˈɛs tɾʊβˈaβɐ ɐ ʊns ʋˌintisˈiŋk kwilˈɔmətɾəs ɐl sˈutˈɛst ðəl ʎˈok ðɐtəɾrˈadʑə ðə lɐ sʊrβəjˈoɾ sˈiŋk i ɐ səjɕˌantɐʋˈujt kwilˈɔmətɾəs ɐl sˈutʊˈɛst ðəl ʎˈok ˈon səstɐβəʎˈa lɐ ɾrɐŋˈɛ ʋˈujt. | Es trobava a uns 25 quilòmetres al sud-est del lloc d'aterratge de la Surveyor 5 i a 68 quilòmetres al sud-oest del lloc on s'estavellà la Ranger 8. |
lɐnʊɾˈɛksiɐ dəl ɣɾˈɛk (el)ˌalfa psilˌi oksˌianˈi(ca) mˈɛɲs pɾəfˈiks nəɣɐtˈiw i (el)rˈeksis(ca) "ɐpətˈit, dəzˈik"es lɐ ðisminʊsjˈo ðə lɐ sənsɐsjˈo ðə ɣˈanɐ. | Lanorèxia (del grec ἄν- [prefix negatiu] i ὄρεξις "apetit, desig") és la disminució de la sensació de gana. |
sˈi βˈe əl tˈɛrmə ən pʊβlikɐsjˈons nˈo sjəntˈifikəs sʊβˈin sʊtilˈidzɐ indistintɐmˈen ˈam əl ðɐnʊɾˈɛksiɐ nərβjˈozɐ, ˈi a kˈawzəs ðifəɾˈens pə ˌunɐ ðisminʊsjˈo ðə lɐ ɣˈanɐ, ɐlɣˈunəs ðə ləs kwˈals pˈoðən nˈo tənˈi impʊɾtˈansiɐ, dˈaltɾəs pˈoðən pɾʊβənˈi ðˈunɐ pɐtʊlʊɣˈiɐ ɣɾˈɛw. | Si bé el terme en publicacions no científiques sovint s'utilitza indistintament amb el d'anorèxia nerviosa, hi ha causes diferents per una disminució de la gana, algunes de les quals poden no tenir importància, d'altres poden provenir d'una patologia greu. |
ɐkˈɛstɐ ɾrəspˈostɐ pˈot sˈɛ ɐktiβˈaðɐ pə lipʊpʊlizɐkˈaɾits i pəpːtiðʊɣlikˈans ðə lɐ pɐɾˈɛt səllʊlˈa βɐktəɾjˈanɐ, lˈadn bɐktəɾjˈa, lɐ ðˈoβlə kɐðˈɛnɐ ðˈarn ʋiɾˈal, i ləs ɣlikʊpɾʊtəˈinəs ʋiɾˈals, kˈɛ pˈoðən dəzənkɐðənˈa lɐ pɾʊðʊksjˈo ðˈunɐ ʋɐɾjətˈat ðə sitʊsˈinəs pɾʊjnflɐmɐtˈɔɾjəs. | Aquesta resposta pot ser activada per lipopolisacàrids i peptidoglicans de la paret cel·lular bacteriana, l'ADN bacterià, la doble cadena d'ARN viral, i les glicoproteïnes virals, que poden desencadenar la producció d'una varietat de citocines proinflamatòries. |
ɐkˈɛstəs pˈoðən tənˈi ʊn əfˈɛktə indiɾˈɛktə sˈoβɾə lɐ ɣˈanɐ pə ðifəɾˈens məkɐnˈisməs, pə əɡzˈɛmlə, midʑɐnsˈan ʊn ɐwɡmˈen ən lɐ pɾʊðʊksjˈo ðə ləpːtˈinɐ ðəls ðipˈɔzits ðə ɣɾˈɛjɕ. | Aquestes poden tenir un efecte indirecte sobre la gana per diferents mecanismes, per exemple, mitjançant un augment en la producció de leptina dels dipòsits de greix. |
ləs sitʊsˈinəs inflɐmɐtˈɔɾjəs pˈoðən tɐmbˈe indikˈa ɐl sistˈɛmɐ nərβjˈos sənɾˈal midʑɐnsˈan məkɐnˈisməs ðə tɾɐnspˈoɾt əspəsjɐlidzˈats ɐ tɾɐβˈes ðə lɐ βɐɾrˈɛɾɐ əmɐtʊənsəfˈalikɐ, ɐ tɾɐβˈes ðˈɔrɣˌans sirkʊmβənɾikʊlˈas kˈɛ əstˈan fˈoɾɐ ðə lɐ βɐɾrˈɛɾɐ, ʊ midʑɐnsˈan lɐktiβɐsjˈo ðə lɐ pɾʊðʊksjˈo ðikʊzɐnˈojðəs ən ləs sˈɛllʊləs əndʊtəljˈals ðəls ʋˈazʊs ðəl sərβˈɛʎ. | Les citocines inflamatòries poden també indicar al sistema nerviós central mitjançant mecanismes de transport especialitzats a través de la barrera hematoencefàlica, a través d'òrgans circumventriculars (que estan fora de la barrera), o mitjançant l'activació de la producció d'icosanoides en les cèl·lules endotelials dels vasos del cervell. |
ən ˈultimɐ instˈansiɐ, ˈɛs kɾˈɛw kˈɛ əl kʊnɾˈol ðə lɐ ɣˈanɐ midʑɐnsˈan ɐkˈɛst məkɐnˈismə, əstˈa məðjˈat pəls mɐtˈɛjɕʊs fɐktˈoɾs kˈɛ nʊrmɐlmˈen lɐ kʊnɾˈolən, kˈom əls nəwɾʊtɾɐnsmisˈoɾs səɾʊtʊnˈinɐ, dʊpɐmˈinɐ, istɐmˈinɐ, lʊrmˈonɐ ɐʎiβəɾɐðˈoɾɐ ðə kʊɾtikʊtɾʊpˈinɐ, əl nəwɾʊpˈɛpːtit ˈi ɣɾɛɣɐ, i lʊrmˈonɐ (el)ˈalfa(ca)əstimʊlˈan dəls məlɐnˈɔsits. | En última instància, es creu que el control de la gana mitjançant aquest mecanisme, està mediat pels mateixos factors que normalment la controlen, com els neurotransmissors (serotonina, dopamina, histamina), l'hormona alliberadora de corticotropina, el neuropèptid Y, i l'hormona α-estimulant dels melanòcits. |
ɐnʊɾˈɛksiɐ ðə lɐ ʋəʎˈɛzɐ ɐltəɾɐsjˈons ðəl ɣˈust, ʊlfˈaktə, ɐləntimˈen dəl βʊjðˈadʑə ɣˈastɾik, disminʊsjˈo ðə limpˈuls pə mənʑˈa. | Anorèxia de la vellesa (alteracions del gust, olfacte, alentiment del buidatge gàstric, disminució de l'impuls per menjar). |
jɐtɾʊɣˈɛnikəs: ˈajnə, ɐmjʊðɐɾˈonɐ, ɐmfətɐmˈinɐ, ɐntiβjˈɔtiks, ɐntjəpilˈɛpːtiks, ˈiss, diɣʊksˈinɐ, djʊɾˈɛtiks, iniβiðˈoɾs ðə lɐ kʊlinəstəɾˈazɐ, lɐksˈans, ləβʊðˈopɐ i ɐɣʊnˈistəs ðə lɐ ləβʊðˈopɐ, mətfʊrmˈinɐ, ʊpjˈasis, sʊlfʊnilʊɾˈɛəs. | Iatrogèniques: AINE, amiodarona, amfetamina, antibiòtics, antiepilèptics, ISRS, digoxina, diürètics, inhibidors de la colinesterasa, laxants, levodopa i agonistes de la levodopa, metformina, opiacis, sulfonilurees. |
ən əl nˈɛn: mˈalɐ əðʊkɐsjˈo ðə lɐ ɣˈanɐ, dəzˈidʑʊs ðə sʊβɾɛˌaliməntɐsjˈo pə pˈaɾt ðəls ɐðˈults, kʊnfliktiβitˈat fɐmiljˈa, ipəɾɐktiβitˈat, ˈɛtk. | En el nen: mala educació de la gana, desitjos de sobrealimentació per part dels adults, conflictivitat familiar, hiperactivitat, etc. |
tɾɐstˈorns əndˈokɾins i mətɐβˈɔliks: ipʊtiɾʊiðˈismə, mɐlɐltˈiɐ ðɐdðizˈon, ipərkɐlsˈɛmiɐ, ipʊnɐtɾˈɛmiɐ, ipʊpʊtɐsˈɛmiɐ. | Trastorns endocrins i metabòlics: hipotiroïdisme, malaltia d'Addison, hipercalcèmia, hiponatrèmia, hipopotassèmia. |
es əl mʊnisˈipi mˈes ˈɛkstəns ðə lɐ kʊmˈarkɐ, sitwˈat ɐ lɐ zˈonɐ mʊntɐɲˈozɐ kˈɛ səpˈaɾɐ əl pənəðˈɛs ðəl kˈam də tɐɾrɐɣˈonɐ. | És el municipi més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. |
limˈitɐ ɐl nˈort ˈamp kəɾˈol i pʊntˈons, ɐ lˈɛst ˈam əl mʊnmˈɛʎ, ɐl sˈut ˈamp ʋˈilɐɾrʊðˈonɐ i ɐ lʊˈɛst ˈam əl pˈon dɐrməntˈɛɾɐ i əl plˈa ðə sˈantɐ mɐɾˈiɐ. | Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. |
ɐl mʊnisˈipi ˈi a sˈiŋk mʊnʊmˈens ðəklɐɾˈats βˈens kʊltʊɾˈals ðintəɾˈɛs nɐsjʊnˈal: əl mʊnəstˈi ðə sˈantəs kɾˈɛws, əls kɐstˈɛʎs ɾrʊmˈaniks ðə lɐlβˈa, sˈɛlmɐ i ɾrɐmʊnˈɛt, i lɐ kɾˈɛw ðə tˈɛrmə ɣˈɔtikɐ ðɐjɣwɐmˈursiɐ. | Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional: el Monestir de Santes Creus, els castells romànics de l'Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d'Aiguamúrcia. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðɐjɣwɐmˈursiɐ ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims d'Aiguamúrcia (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
ɐjɣwɐmˈursiɐ kʊntˈe ðiβˈɛrsʊs nˈuklis ðə pʊβlɐsjˈo, ɐlɣˈuns ðəls kwˈals sʊpˈɛɾən ən nˈombɾə ðɐβitˈans əl tɾɐðisjʊnˈal kˈap ðəl mʊnisˈipi, əl pˈoβlə ðɐjɣwɐmˈursiɐ. | Aiguamúrcia conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. |
son mˈes ɐβitˈats, dˈoŋks, sˈantəs kɾˈɛws ɐl ʋʊltˈan dəl kʊnəɣˈut mʊnəstˈi ðəl sistˈɛ, ləs pˈoβləs əl nˈukli mˈes pʊβlˈat, əl plˈa ðə mɐnʎˈɛw i ləs ʊrβɐnidzɐsjˈons ðəl mˈas ðˈɛn pəɾˈɛs i əls mɐnɐntjˈals. | Són més habitats, doncs, Santes Creus (al voltant del conegut monestir del Cister, les Pobles (el nucli més poblat), el Pla de Manlleu i les urbanitzacions del Mas d'en Perers i els Manantials. |
əl pˈoβlə ðɐjɣwɐmˈursiɐ, kˈɛ a ðʊnˈat nˈom ɐl mʊnisˈipi i kˈɛ na əstˈat əl kˈap tɾɐðisjʊnˈal fˈins kˈɛ lɐ kɐpitɐlitˈat a pɐsˈat ɐ sˈantəs kɾˈɛws, es ˌunɐ pətˈitɐ lʊkɐlitˈat sitwˈaðɐ ɐl mˈarɣə əskˈɛɾrə ðəl ɾrˈiw ɣɐjˈa, ɐl sˈutʊˈɛst ðəl tˈɛrmə, mˈolt ɐ pɾˈop ðəl lˈimit mʊnisipˈal ðə ʋˈilɐɾrʊðˈonɐ. | El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona. |
əstˈa kʊmʊnikˈat pə kɐɾrətˈɛɾəs lʊkˈals ˈamp lɐlβˈa, sˈantəs kɾˈɛws i lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ kʊmɐrkˈal kˈɛ pˈoɾtɐ ɐ ʋˈilɐɾrʊðˈonɐ i ɐ lɐ nɐsjʊnˈal sˈe mˈɛɲs sinkwˌantɐˈu. | Està comunicat per carreteres locals amb l'Albà, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51. |